Recitació 23'nov.09

Aques poema de l'autora de la plana Montserrat Llorens es diu 'Qui furta l'or a l'aigua?'. L'he triat per recitar-lo davant de la classe perquè és una cançó composada pel Pep Baucells i la cantem actualment amb el Cor de Noies.

QUI FURTA L’OR A L’AIGUA?

Lluna, lluna menuda que et mires al riu,

no sents com ploren els àlbers

quan l’aigua plena d’escuma reprèn el camí?

Lluna, lluna menuda que estimes la nit,

digues als còdols que espiïn la tarda

per si veiessin, on és el verí.

L’enyor dels vells colors,

l’antiga olor dels vespres,

el dring joiós del riu.

Qui furta l’or a l’aigua?

Lluna, lluna menuda que creixes per mi,

cerca als meandres la vida que ens manca,

fes que retornin els cants dels ocells.

Lluna, lluna menuda que et mires al riu,

vés i proclama que l’aigua malalta,

li costa molt d’arribar fins al mar.

L’enyor dels vells colors,

l’antiga olor dels vespres,

el dring joiós del riu.

Qui furta l’or a l’aigua?

MONTSERRAT LLORENS

Diferències entre l'oral i l'escrit

DESCRIURE A ESCRIURE

Cassany, D (1987) Barcelona: Ed. Empúries
Aquest és un article que l'altre dia vem comentar a classe i parla de les diferències entre el canal oral i el canal escrit les podem comentar des de dues vessants. El vaig trobar interessant.

La primera vessant al quan podem comentar és les CARACTERÍSTIQUES CONTEXTUALS es refereixen al CONTEXT.

CANAL ORAL

El canal és auditiu (oïda)

El receptor percep successivament els diversos signes del text

Espontaneïtat (NO correcció)

Comunicació: immediata (temps i espai), efímera

Codis NO verbals (moviment del cos, fisonomia..)

Interacció (emissor – receptor)

El context extralingüístic és molt important

CANAL ESCRIT

El canal és visual (vista)

El receptor els percep simultàniament

Elaboració del text (correcció)

Comunicació: diferida, duradora

No hi ha interacció

El context extralingüístic és poc important.

La segona vessant des d'on el podem comentar són les CARACTERÍSTIQUES TEXTUALS es refereixen al MISSATGE

Comparen les estructures sintàctiques que s’usen a cada codi.

				Canal oral	Canal escrit
			ADEQUACIÓ	- Marcar procedència dialectal - Poc formal	- Ús de l’estàndard - Bastant formal
			COHERÈNCIA	- Selecció menys rigorosa de l’informació - Redundància - Estructura oberta - Estructures poc estereotipades	- Selecció molt precisa de la informació - Menys redundant - Estructura tancada - Estructures estereotipades:
			COHESIÓ	- Menys gramatical: pauses, entonacions.. - Elements paral·lingüístics - Codis no-verbals - Referències exofòriques	- Més gramatical: signes de puntuació, sinònims.. - Pocs elements paralingüístics - Pocs codis no-verbals - Referències endofòriques
			FONOLOGIA	- Espontaneïtat
			SINTAXI	- Estructures sintàctiques simples - Frases inacabades - Odre d’elements de l’oració variable - El·lipsis freqüents	-Estructures sintàctiques més complexes - Ordre estable de la frase (sub/verb/comp) - El·lipsis poc freqüents
			LÈXIC	- Lèxic no marcat formalment - Ús d’hiperònims - Mots paràsit - Mots crossa - Ús freqüent de refranys, frases fetes..	- Lexic marcat formalment - Tendència a usar mots equivalents i precisos

Una vegada hem observat les diferències entre els dos canals, l'oral i l'escrit hem de ser capaços de diferenciar-les en qualsevol exemple.

Habilitats lingüístiques

Llegir - Escriure - Parlar - Escoltar

Són les quatre habilitats que un usuari de la llengua ha de dominar per a comunicar-se en totes les situcions possibles.

LLEGIR és el procés a través del qual es compren un text escrit.

* Llegir és comprendre, NO és només desxifrar

- Qui llegeix ha de construïr el significat del text.
- Llegir és aconseguir un objectiu; llegim per algun motiu.
- És un procés d'interacció entre el lector i el text.
- Llegir és implicar-se en un procés de predicció i comprenció continua.

Quan llegim formulem una hipòtesi sobre el significat del text. Mentre anem llegint verifiquem si és certa, si anem pel bon camí,...

ESCRIURE és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.








PARLAR és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, concisa, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.







ESCOLTAR és comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interacció d'un missatge pronunciat oralment.

Saber escoltar demana:
1. Paper actiu i participatiu.
2. Respecte per l'emissor i les seves idees.
3. Ser objectiu per intentar entendre què ens diu l'altre.
4. Un bon oient sap descobrir els objectius i els bons propòsits de l'orador i sap descobrir les idees principals del missatge.
5. Sap reaccionar el missatge i parlar quan acaba l'orador.

El llenguatge i les llengües

Aquesta entrada al blog és la síntesi del capítol que vem llegir l'altre dia a classe crec que pot ser interessant compartir-ho amb tots vosaltres.

El lenguaje i las lenguas del llibre Lingüística escrit per Jesús Tuson (fotografia).

EL LLENGUATGE I LES LLENGÜES

A) Alguna cosa més que un medi de comunicació:

Els senyals estan destinats a la transmissió d'informació. Aquests adquireixen sentit quan els utilitzem; serveixen d'enllaç entre l'emissor i el receptor.
El llenguatge humà està constituït per senyals i combinacions de senyals organitzades.

B) Elements per a una definició de llenguatge

El llenguatge és un medi d'expressió i comunicació propi dels humans, és una facultat innata.
Els humans a través del llenguatge podem expressar verbalmment un número il·limitat de sensacions, idees, situacions,...

- Amb el llenguatge reduïm i ordenem les percepcions de l'entorn.
- El llenguatge és un element bàsic per la constitució del pensament i permet el discurs abstracte a diferents nivells.
- El llenguatge és indispensable com a suport de la memòria, ja sigui individual o col·lectiva.
- El llenguatge resulta ser alguna cosa més que un instrument per a la comunicació. Ens permet l'autoexpressió; diàleg entre nosaltres mateixos i reflexió sobre la pròpia experiència.
- El llenguatge és ek medi de comunicació i d'expressió més extens que poseïm els éssers humans.


C) El mitjà més extens

El llenguatge és un medi/instrument de comunicació i és el més extens de tots els que posseïm. És el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans perquè fa possible el disurs abstracte; amb el llenguatge ordenem tant les experiències que ens envolten com les que s'originen en nosaltres mateixos.

El llenguatge ens permet l'expressió lliure i interior; és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.

Un bon orador

A final de setembre a classe vem parlar dels bons oradors. a part d'anomenar noms de bons oradors el que vem fer és dir adjectius que ha de tenir aquest:

• Sincer

• Ha se transmetre bones vibracions

• Correcte

• Expressiu
  

• Atrevit

• Carismàtic

• Graciós

• Ha de tenir el do de la parla

• Bromista

• Vocalitzador

• Clar

• Sap captar l'atenció

• Sap fer argumentacions clares i senzilles

• Entenedor

• Intel·ligent

• Gestual

• Ha de tenir una bona entonació

• Ha de fer les pauses de manera adequada

• To de veu alt i particular

Que tinguéssin aquestes característiques a classe vem dir el següents:

• Pep Guardiola

• Pepe Rubianes

• Andreu Buenafuente

• Joaquim Mª Puyal

• Artur Mas

• Josep Cuní

• Jordi Pujol

• Risto Mejide

• Iñaki Gabilondo

• Eduard Punset

Però fa dies, vaig sentir el discurs de l'Antoni Bassas del seu últim matí a Catalunya Ràdio i crec que compleix perfectament tots els adjectius anomenats anteriorment. Vegeu-lo i comproveu-ho.

Com parlar bé en públic

A l’entrada anterior he fet referència al fet que l’orador que tenia davant meu s’expressava d’una manera que les seves formes d’expressar-se eren bastant pèssimes ja que estaven plenes de mancances expressives. Això ho puc enllaçar amb el llibre que hem llegit a l’assignatura que s’anomena com parlar bé en públic.
És un llibre que tracta totes les eines que ha de dominar i tenir present un bon orador a l’hora de fer un bon discurs.
Comença parlant del llenguatge ORAL remarcant la importància de la comunicació oral. Parla de la retòrica, del control dels nervis, remarca que a la societat actual no s’ensenya a parlar en públic i això és una manca molt important de l’educació actual. En aquest mateix apartat ens ensenya quines són les fases del discurs. L’autor dóna quatre pautes per aprendre com parlar bé en públic. I ens ensenya quatre tècniques del llenguatge oral.

La segona part que remarca és el llenguatge CORPORAL i ens parla sobre l’actitud que hem de tenir, la gesticulació, la mirada,... ens dóna indicacions de com controlar el nostre cos a l’hora de parlar i exposar.

A la següent part ens parla dels MITJANS AUDIOVISUALS I DE SUPORT. Ens diu que no hi hem d’abusar. Ens ensenya com hem de tractar la informació estadística i la informació NO estadística. Ens aquesta mateixa part ens parla de la manera com hem de preparar un discurs.

La següent part, la quarta aprofundeix més en el tema del discurs, la seva estructura, el seu desenvolupament, les pautes d’atenció, les anotacions d’un mateix per podem emprar el discurs i la reiteració.

Finalment, ens presenta un decàleg del llenguatge oral.

Personalment crec que és un bon llibre per llegir. Dóna eines de coses molt interessants que ens ajudaran a poder fer un bon discurs d’ara en endavant ja que ni a l’educació primària ni a la secundària ens ho han ensenyat.

L'art de saber escoltar - Fer silenci

Recuperació d'apunts.

L'altre dia, deu fer cosa d'una setmana, em vaig trobar en una situació on estar en silenci era totalment necessari per resprecte a la persona que tenia davant. Estava fent un discurs molt informal i en petit grup sobre l'economia. A part que no hi entenc, a mi m'interessava molt poc i no em seduien gens les seves formes d'expressar-se ja que eren bastant pèssimes. Aquella situació em va fer pensar amb el text que vem llegir fa dies a classe de petit grup d'en Francesc Torralba, Fer silenci; capítol 5 del llibre L'art de saber escoltar.
______________________________________

TORRALBA, F (2006 ). L’art de saber escoltar. Barcelona : Pagès Ed.

Capítol 5

Fer silenci

L’acció d’escoltar requereix silenci. Hi ha dos tipus de silenci: el físic i l’interior.

Fer silenci no significa no parlar. Fer silenci demana l’expulsió de tots els pensaments i idees de la nostra ment i deixar-la en blanc.

Quan fem una immersió en nosaltres mateixos, deixem d’escoltar i passem únicament a sentir.

Quan som capaços de poder tornar a posar la ment en blanc, tornem a escoltar però no sabem de que parla l’altra.

Per escoltar, la ment ha de concentrar-se en les paraules de l’altra i evitar la dispersió.

El silenci exterior però, és essencial per aconseguir el silenci interior.

GRAN ORELLA - Qui ets tu?

La descripció que vaig a fer a continuació l’he separat en dues parts. Una primera més objectiva on explicaré els elements compositius de la imatge i una segona part que serà totalment subjectiva on explicaré què em suggereix personalment la imatge i perquè l’he composta i no d’una altra manera.

La composició de la imatge és quadrada. A la imatge n’hi podem diferenciar clarament dues parts que no son simètriques però estan equilibrades. La part de l’esquerra, hi trobem un fotomuntatge de cinc imatges en blanc i negre que composen la cara del nostre company Rode. En aquestes imatges esmentades anteriorment hi podem veure que hi ressalta amb color els dos ulls. La composició de les imatges segueix la línia de la cara fent que d’una manera més abstracta hi veiem el seu rostre. Les cinc imatges en blanc estan emmarcades amb un marc blanc que fa que les imatges estiguin ressaltades. En aquesta mateixa part esquerra de la imatge hi podem trobar a la part superior que la composició hi ha quedat una mena de forat. Aquest l’hem aprofitat per col·locar-hi petites imatges que estan en un segon terme. Mig camuflats entre aquestes imatges hi trobem tres punts negres seguits com si volguessin representar els tres punts suspensius que podem trobar en un text escrit. Contraposant aquesta part esquerra, a la dreta hi trobem una imatge col·locada sobre un fons blanc que representa una orella. Està representada amb una línia simple i poc gruixuda que marca els traços més senzills per poder-la definir.

El que he volgut representar amb aquest muntatge fotogràfic és la manera de ser del nostre company Roderic, conegut per tots nosaltres amb el diminutiu Rode. Com diu el títol triat: ‘Gran orella’, he volgut representar el seu art d’escoltar; dic art perquè no tothom ho sap fer. L’he representat d’una manera diferent desproporcionant-la i fent-la més gran. També podem veure ressaltats els ulls i la boca amb un toc de color. Ho he fet així perquè de la seva mirada convincent i divertida sempre va acompanyada d’un gran somriure o d’una ganyota divertida. El fet que del seu cap hi surtin tot d’imatges més petites el que he volgut representar ha estat tot el nostre bagatge, tota la nostra amistat des de fa molts anys. Els tres punts integrats com a una imatge més en entre aquestes més petites representa tot el que ens queda per viure.

Per acabar, he de dir que és una gran persona que t’escolta quan necessites ajuda o quan vols compartir les alegries i emocions. És un gran amic.

Aqueta és la fotografia que representa a en Roderic; de cognoms Pico i Maya. El caracteritza la seva alegre expresió i la seva alegria. és un noi inquiet que sempre vol complir les seves aspectatives i ho fa. Una d'aquestes aspectatives és poder escoltar als seus amic amb les seves orelles fines i poc molsudes que al pavelló de la dreta ens hi duu una fina anella de color de plata.

A part de la seva petita orella, molt ben utilitzada, per cert; al seu rostre hi trobem sempre un somriure divertit que desperta il·lusió per tot allò que realitza. Més amunt hi encapçalen dos ulls que ben oberts fan que sembli de vegades un mussol que ho observa tot amb moltíssima passió.

Aquest és en Rode; un gran amic que pensa en tu, segur.

LA DESCRIPCIÓ

ÉS:

un model d’organització que pretén representar lingüística ment tots els aspectes de la realitat.

Les seqüències descriptives proporcionen informació i característiques dels objectes. La descriptiva pot ser combinada amb altres seqüències.

Dues classes de descripció:

Descripció objectiva: autor = actitud imparcial

Descripció Subjectiva: autor = reflectís el que li suggereix personalment l’objecte que descriu.

ESTRUCTURA:

1. ESTABLIMENT DEL TEMA = Objecte com un tot.

2. CARACTERITZACIÓ = es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l’objecte de la descripció.

3. RELACIÓ AMB EL MÓN EXTERIOR = espai, temps i les associacions que es poden activar amb altres móns i objectes anàlegs.

PROCEDIMENT:

A: IDEAR (EXPLORAR LA SITUACIÓ) = Cal seleccionar les paraules precises que ens permetin imaginar l’objecte de la descripció.

La descripció s’aplica a estats i a processos i es realitza segons una perspectiva o un punt de vista determinat. Es presenta des de l’angle més objectiu fins al més subjectiu. La descripció està condicionada pel context en què apareix la comunicació.

B. ORDENAR (ESQUEMA ESTRUCTURAL) = ordenar les informacions que hem obtingut. L’estructura pot variar, ja que podem establir graus de complexitat.

C. TEXTUALITZAR (REDACCIÓ DEL TEXT) = tindrem en compte les característiques següents:

En les descripcions subjectives i expressives hi sol haver moltes comparacions i metàfores.

Els elements lingüísticodiscursius més característics de la seqüència descriptiva són els que es troben en el lèxic nominal

L¡èxit del text depèn de la selecció de les paraules adeqüades.

TÈCNIQUES DESCRIPTIVES:

- Sintagmes nominals àmpliament adjectivats.

- Verbs en present o imperfecte de l’indicatiu.

- Paraules que descriuen impressions sensorials.

- Terminologia adequada.

- Definicions.

- Enumeracions

- Recursos expressius:

· Comparacions

· Metonímies

· Personificacions

· Al·literacions

____________________________________

Aquesta informació que acabeu de llegir són els conceptes els quals m'he basat per emprar la descripció de la fotografia del nostre company Roderic Pico en el projecte "Qui ets tu?". El penjaré en breus.

Llevar-se d'hora. Convé?

Avui a Gestió de la informació i TIC hem fet una prova pilot del que podria ser una exposició oral acadèmica. Hem analitzat tant les característiques més pràctiques a l'hora de parlar com les més teoriques a l'hora de crear un bon suport per poder exposar la nostra presentació.

La Marta i jo hem creat un power point de cinc diapositives on hem enfrontat els pròs i els contres de llevar-se d'hora.

L'eina del Power Point ens ha estat la més útil per a poser presentar aquest tema. L'hem utilitzat en moltes altres ocasions.

El debat

El dilluns d'aquesta setmana a classe de Comunicació Oral, Escrita i digital, hem vist un debat oral i n'hem pogut aprendre les seves característiques principals.

Aquest video ens ha serrvit com una mica de guia per enfocar el debat que haurem de realitzar a classe. El tema que hem triat el nostre grup és: Vel o NO vel a les aules.

Crec que el vídeo m'ha servit per apropar-me una mica més en aquest món dels debats, un món que ara en aquests moments em fa respecte però no tant com abans de veure el video.

El video que vem veure era la final de la IV Lliga de debats universitaris. El tema era l'Accés a l'habitatge. Els equips que van arribar a la final van ser un de l'UB (Universitat de Barcelona) i l'altre de l'UPF (Universitat Pompeu Fabra). En els dos equips hi havia 2 oradors que eren qui defensaven els seus arguments, 2 investigadors i 1 suplent. L'estructura que van seguir per fer el debat va ser la següent. Cada equip va tenir dues tandes pe defensar la seva postura i després hi va haver dues tandes més de refutacions. Per acabar cada equip va tenir el seu temps per fer les conclusions.

Mentalment també va servir d'exercici per analitzar tots els aspectes que ens parla el llibre Com parlar bé en públic. La valoració d'haver vist aquest video és bona.

Proposta de treballar tres programes a l'hora. Audacity, GIMP i Movie Maker

La nova proposta de treball consistia en combinar 3 programes que hem treballat a classe en les últimes sessions: Audacity, GIMP i Movie Maker.

Amb l'Audacity vem haver de gravar amb la nostra veu llegint un text i vem col·locar una música de fons.

Amb el GIMP vem treballar les imatges perquè quedéssin més o menys del mateix tamany.

Finalment, amb el Movie Maker, vem unir les dues parts: so i imatge en un sol vídeo.

El text que he escollit el vaig trobar per internet i és diu UN I TOTS. No té autor conegut però us deixo adjuntat el text aquí:

UN I TOTS

Comprenc el meu lloc a l'Univers:
formo part d'una gran Vida
que acondueix els mons.
No crec pas que ningú sigui
una unitat separada de lluna
a lluna...
Tot està contingut en tot.
Espelmes i planetes.

Pràctica amb el CmapTools sobre el programari lliure

El programari lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratis a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...). A causa d'això, els models de negoci basats en programari lliure normalment es basen en proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració, o certificació.


Aquest treball ha estat realitzat amb l'ajuda de la Clara Antonio, que ha aportat infrmació sobre el contingut del quadre. La informació l'hem compartit per mitjà del Google Documents, on també hem enganxat la conversa que hem tingut per la creació del mapa conceptual.

Entrada informativa de la paraula MOTIVACIÓ

Hem realitzat un treball en grup - grup format per: Clara Antonio, Gerard Baños, Roc Molina, Roderic Pico, Marta Rodríguez Antón, Albert Valbuena - on haviem de crear una entrada sobre una paraula que no estigués encara penjada a eduwiki. El grup hem escollit la paraula "motivació", i hem penjat l'entrada nova a l'eduwiki, amb un hipervincle a una altre pàgina per ampliar l'informació i un mapa conceptual que engloba els diferents camps on es pot tractar la motivació.
Com ho hem penjat? Hem creat un compte a l'eduwiki i hem publicat una nova entrada amb la paraula Motivació.