QUI FURTA L’OR A L’AIGUA?
Lluna, lluna menuda que et mires al riu,
no sents com ploren els àlbers
quan l’aigua plena d’escuma reprèn el camí?
Lluna, lluna menuda que estimes la nit,
digues als còdols que espiïn la tarda
per si veiessin, on és el verí.
L’enyor dels vells colors,
l’antiga olor dels vespres,
el dring joiós del riu.
Qui furta l’or a l’aigua?
Lluna, lluna menuda que creixes per mi,
cerca als meandres la vida que ens manca,
fes que retornin els cants dels ocells.
Lluna, lluna menuda que et mires al riu,
vés i proclama que l’aigua malalta,
li costa molt d’arribar fins al mar.
L’enyor dels vells colors,
l’antiga olor dels vespres,
el dring joiós del riu.
Qui furta l’or a l’aigua?
MONTSERRAT LLORENS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada