diumenge, 8 de novembre del 2009

GRAN ORELLA - Qui ets tu?

La descripció que vaig a fer a continuació l’he separat en dues parts. Una primera més objectiva on explicaré els elements compositius de la imatge i una segona part que serà totalment subjectiva on explicaré què em suggereix personalment la imatge i perquè l’he composta i no d’una altra manera.

La composició de la imatge és quadrada. A la imatge n’hi podem diferenciar clarament dues parts que no son simètriques però estan equilibrades. La part de l’esquerra, hi trobem un fotomuntatge de cinc imatges en blanc i negre que composen la cara del nostre company Rode. En aquestes imatges esmentades anteriorment hi podem veure que hi ressalta amb color els dos ulls. La composició de les imatges segueix la línia de la cara fent que d’una manera més abstracta hi veiem el seu rostre. Les cinc imatges en blanc estan emmarcades amb un marc blanc que fa que les imatges estiguin ressaltades. En aquesta mateixa part esquerra de la imatge hi podem trobar a la part superior que la composició hi ha quedat una mena de forat. Aquest l’hem aprofitat per col·locar-hi petites imatges que estan en un segon terme. Mig camuflats entre aquestes imatges hi trobem tres punts negres seguits com si volguessin representar els tres punts suspensius que podem trobar en un text escrit. Contraposant aquesta part esquerra, a la dreta hi trobem una imatge col·locada sobre un fons blanc que representa una orella. Està representada amb una línia simple i poc gruixuda que marca els traços més senzills per poder-la definir.

El que he volgut representar amb aquest muntatge fotogràfic és la manera de ser del nostre company Roderic, conegut per tots nosaltres amb el diminutiu Rode. Com diu el títol triat: ‘Gran orella’, he volgut representar el seu art d’escoltar; dic art perquè no tothom ho sap fer. L’he representat d’una manera diferent desproporcionant-la i fent-la més gran. També podem veure ressaltats els ulls i la boca amb un toc de color. Ho he fet així perquè de la seva mirada convincent i divertida sempre va acompanyada d’un gran somriure o d’una ganyota divertida. El fet que del seu cap hi surtin tot d’imatges més petites el que he volgut representar ha estat tot el nostre bagatge, tota la nostra amistat des de fa molts anys. Els tres punts integrats com a una imatge més en entre aquestes més petites representa tot el que ens queda per viure.

Per acabar, he de dir que és una gran persona que t’escolta quan necessites ajuda o quan vols compartir les alegries i emocions. És un gran amic.


Aqueta és la fotografia que representa a en Roderic; de cognoms Pico i Maya. El caracteritza la seva alegre expresió i la seva alegria. és un noi inquiet que sempre vol complir les seves aspectatives i ho fa. Una d'aquestes aspectatives és poder escoltar als seus amic amb les seves orelles fines i poc molsudes que al pavelló de la dreta ens hi duu una fina anella de color de plata.


A part de la seva petita orella, molt ben utilitzada, per cert; al seu rostre hi trobem sempre un somriure divertit que desperta il·lusió per tot allò que realitza. Més amunt hi encapçalen dos ulls que ben oberts fan que sembli de vegades un mussol que ho observa tot amb moltíssima passió.

Aquest és en Rode; un gran amic que pensa en tu, segur.

dissabte, 7 de novembre del 2009

LA DESCRIPCIÓ


ÉS:

un model d’organització que pretén representar lingüística ment tots els aspectes de la realitat.

Les seqüències descriptives proporcionen informació i característiques dels objectes. La descriptiva pot ser combinada amb altres seqüències.

Dues classes de descripció:

Descripció objectiva: autor = actitud imparcial

Descripció Subjectiva: autor = reflectís el que li suggereix personalment l’objecte que descriu.


ESTRUCTURA:

1. ESTABLIMENT DEL TEMA = Objecte com un tot.

2. CARACTERITZACIÓ = es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l’objecte de la descripció.

3. RELACIÓ AMB EL MÓN EXTERIOR = espai, temps i les associacions que es poden activar amb altres móns i objectes anàlegs.


PROCEDIMENT:

A: IDEAR (EXPLORAR LA SITUACIÓ) = Cal seleccionar les paraules precises que ens permetin imaginar l’objecte de la descripció.

La descripció s’aplica a estats i a processos i es realitza segons una perspectiva o un punt de vista determinat. Es presenta des de l’angle més objectiu fins al més subjectiu. La descripció està condicionada pel context en què apareix la comunicació.

B. ORDENAR (ESQUEMA ESTRUCTURAL) = ordenar les informacions que hem obtingut. L’estructura pot variar, ja que podem establir graus de complexitat.

C. TEXTUALITZAR (REDACCIÓ DEL TEXT) = tindrem en compte les característiques següents:

En les descripcions subjectives i expressives hi sol haver moltes comparacions i metàfores.

Els elements lingüísticodiscursius més característics de la seqüència descriptiva són els que es troben en el lèxic nominal

L¡èxit del text depèn de la selecció de les paraules adeqüades.


TÈCNIQUES DESCRIPTIVES:

- Sintagmes nominals àmpliament adjectivats.

- Verbs en present o imperfecte de l’indicatiu.

- Paraules que descriuen impressions sensorials.

- Terminologia adequada.

- Definicions.

- Enumeracions

- Recursos expressius:

· Comparacions

· Metonímies

· Personificacions

· Al·literacions

____________________________________

Aquesta informació que acabeu de llegir són els conceptes els quals m'he basat per emprar la descripció de la fotografia del nostre company Roderic Pico en el projecte "Qui ets tu?". El penjaré en breus.

dijous, 5 de novembre del 2009

Llevar-se d'hora. Convé?

Avui a Gestió de la informació i TIC hem fet una prova pilot del que podria ser una exposició oral acadèmica. Hem analitzat tant les característiques més pràctiques a l'hora de parlar com les més teoriques a l'hora de crear un bon suport per poder exposar la nostra presentació.

La Marta i jo hem creat un power point de cinc diapositives on hem enfrontat els pròs i els contres de llevar-se d'hora.

L'eina del Power Point ens ha estat la més útil per a poser presentar aquest tema. L'hem utilitzat en moltes altres ocasions.


dimecres, 4 de novembre del 2009

El debat

El dilluns d'aquesta setmana a classe de Comunicació Oral, Escrita i digital, hem vist un debat oral i n'hem pogut aprendre les seves característiques principals.

Aquest video ens ha serrvit com una mica de guia per enfocar el debat que haurem de realitzar a classe. El tema que hem triat el nostre grup és: Vel o NO vel a les aules.

Crec que el vídeo m'ha servit per apropar-me una mica més en aquest món dels debats, un món que ara en aquests moments em fa respecte però no tant com abans de veure el video.

El video que vem veure era la final de la IV Lliga de debats universitaris. El tema era l'Accés a l'habitatge. Els equips que van arribar a la final van ser un de l'UB (Universitat de Barcelona) i l'altre de l'UPF (Universitat Pompeu Fabra). En els dos equips hi havia 2 oradors que eren qui defensaven els seus arguments, 2 investigadors i 1 suplent. L'estructura que van seguir per fer el debat va ser la següent. Cada equip va tenir dues tandes pe defensar la seva postura i després hi va haver dues tandes més de refutacions. Per acabar cada equip va tenir el seu temps per fer les conclusions.

Mentalment també va servir d'exercici per analitzar tots els aspectes que ens parla el llibre Com parlar bé en públic. La valoració d'haver vist aquest video és bona.

Proposta de treballar tres programes a l'hora. Audacity, GIMP i Movie Maker

La nova proposta de treball consistia en combinar 3 programes que hem treballat a classe en les últimes sessions: Audacity, GIMP i Movie Maker.

Amb l'Audacity vem haver de gravar amb la nostra veu llegint un text i vem col·locar una música de fons.

Amb el GIMP vem treballar les imatges perquè quedéssin més o menys del mateix tamany.

Finalment, amb el Movie Maker, vem unir les dues parts: so i imatge en un sol vídeo.

El text que he escollit el vaig trobar per internet i és diu UN I TOTS. No té autor conegut però us deixo adjuntat el text aquí:


UN I TOTS

Comprenc el meu lloc a l'Univers:
formo part d'una gran Vida
que acondueix els mons.
No crec pas que ningú sigui

una unitat separada de lluna
a lluna...
Tot està contingut en tot.
Espelmes i planetes.

Pràctica amb el CmapTools sobre el programari lliure


El programari lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratis a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...). A causa d'això, els models de negoci basats en programari lliure normalment es basen en proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració, o certificació.


Aquest treball ha estat realitzat amb l'ajuda de la Clara Antonio, que ha aportat infrmació sobre el contingut del quadre. La informació l'hem compartit per mitjà del Google Documents, on també hem enganxat la conversa que hem tingut per la creació del mapa conceptual.

Entrada informativa de la paraula MOTIVACIÓ

Hem realitzat un treball en grup - grup format per: Clara Antonio, Gerard Baños, Roc Molina, Roderic Pico, Marta Rodríguez Antón, Albert Valbuena - on haviem de crear una entrada sobre una paraula que no estigués encara penjada a eduwiki. El grup hem escollit la paraula "motivació", i hem penjat l'entrada nova a l'eduwiki, amb un hipervincle a una altre pàgina per ampliar l'informació i un mapa conceptual que engloba els diferents camps on es pot tractar la motivació.
Com ho hem penjat? Hem creat un compte a l'eduwiki i hem publicat una nova entrada amb la paraula Motivació.