Recitació 23'nov.09

Aques poema de l'autora de la plana Montserrat Llorens es diu 'Qui furta l'or a l'aigua?'. L'he triat per recitar-lo davant de la classe perquè és una cançó composada pel Pep Baucells i la cantem actualment amb el Cor de Noies.

QUI FURTA L’OR A L’AIGUA?

Lluna, lluna menuda que et mires al riu,

no sents com ploren els àlbers

quan l’aigua plena d’escuma reprèn el camí?

Lluna, lluna menuda que estimes la nit,

digues als còdols que espiïn la tarda

per si veiessin, on és el verí.

L’enyor dels vells colors,

l’antiga olor dels vespres,

el dring joiós del riu.

Qui furta l’or a l’aigua?

Lluna, lluna menuda que creixes per mi,

cerca als meandres la vida que ens manca,

fes que retornin els cants dels ocells.

Lluna, lluna menuda que et mires al riu,

vés i proclama que l’aigua malalta,

li costa molt d’arribar fins al mar.

L’enyor dels vells colors,

l’antiga olor dels vespres,

el dring joiós del riu.

Qui furta l’or a l’aigua?

MONTSERRAT LLORENS

Diferències entre l'oral i l'escrit

DESCRIURE A ESCRIURE

Cassany, D (1987) Barcelona: Ed. Empúries
Aquest és un article que l'altre dia vem comentar a classe i parla de les diferències entre el canal oral i el canal escrit les podem comentar des de dues vessants. El vaig trobar interessant.

La primera vessant al quan podem comentar és les CARACTERÍSTIQUES CONTEXTUALS es refereixen al CONTEXT.

CANAL ORAL

El canal és auditiu (oïda)

El receptor percep successivament els diversos signes del text

Espontaneïtat (NO correcció)

Comunicació: immediata (temps i espai), efímera

Codis NO verbals (moviment del cos, fisonomia..)

Interacció (emissor – receptor)

El context extralingüístic és molt important

CANAL ESCRIT

El canal és visual (vista)

El receptor els percep simultàniament

Elaboració del text (correcció)

Comunicació: diferida, duradora

No hi ha interacció

El context extralingüístic és poc important.

La segona vessant des d'on el podem comentar són les CARACTERÍSTIQUES TEXTUALS es refereixen al MISSATGE

Comparen les estructures sintàctiques que s’usen a cada codi.

				Canal oral	Canal escrit
			ADEQUACIÓ	- Marcar procedència dialectal - Poc formal	- Ús de l’estàndard - Bastant formal
			COHERÈNCIA	- Selecció menys rigorosa de l’informació - Redundància - Estructura oberta - Estructures poc estereotipades	- Selecció molt precisa de la informació - Menys redundant - Estructura tancada - Estructures estereotipades:
			COHESIÓ	- Menys gramatical: pauses, entonacions.. - Elements paral·lingüístics - Codis no-verbals - Referències exofòriques	- Més gramatical: signes de puntuació, sinònims.. - Pocs elements paralingüístics - Pocs codis no-verbals - Referències endofòriques
			FONOLOGIA	- Espontaneïtat
			SINTAXI	- Estructures sintàctiques simples - Frases inacabades - Odre d’elements de l’oració variable - El·lipsis freqüents	-Estructures sintàctiques més complexes - Ordre estable de la frase (sub/verb/comp) - El·lipsis poc freqüents
			LÈXIC	- Lèxic no marcat formalment - Ús d’hiperònims - Mots paràsit - Mots crossa - Ús freqüent de refranys, frases fetes..	- Lexic marcat formalment - Tendència a usar mots equivalents i precisos

Una vegada hem observat les diferències entre els dos canals, l'oral i l'escrit hem de ser capaços de diferenciar-les en qualsevol exemple.

Habilitats lingüístiques

Llegir - Escriure - Parlar - Escoltar

Són les quatre habilitats que un usuari de la llengua ha de dominar per a comunicar-se en totes les situcions possibles.

LLEGIR és el procés a través del qual es compren un text escrit.

* Llegir és comprendre, NO és només desxifrar

- Qui llegeix ha de construïr el significat del text.
- Llegir és aconseguir un objectiu; llegim per algun motiu.
- És un procés d'interacció entre el lector i el text.
- Llegir és implicar-se en un procés de predicció i comprenció continua.

Quan llegim formulem una hipòtesi sobre el significat del text. Mentre anem llegint verifiquem si és certa, si anem pel bon camí,...

ESCRIURE és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.








PARLAR és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, concisa, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.







ESCOLTAR és comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interacció d'un missatge pronunciat oralment.

Saber escoltar demana:
1. Paper actiu i participatiu.
2. Respecte per l'emissor i les seves idees.
3. Ser objectiu per intentar entendre què ens diu l'altre.
4. Un bon oient sap descobrir els objectius i els bons propòsits de l'orador i sap descobrir les idees principals del missatge.
5. Sap reaccionar el missatge i parlar quan acaba l'orador.

El llenguatge i les llengües

Aquesta entrada al blog és la síntesi del capítol que vem llegir l'altre dia a classe crec que pot ser interessant compartir-ho amb tots vosaltres.

El lenguaje i las lenguas del llibre Lingüística escrit per Jesús Tuson (fotografia).

EL LLENGUATGE I LES LLENGÜES

A) Alguna cosa més que un medi de comunicació:

Els senyals estan destinats a la transmissió d'informació. Aquests adquireixen sentit quan els utilitzem; serveixen d'enllaç entre l'emissor i el receptor.
El llenguatge humà està constituït per senyals i combinacions de senyals organitzades.

B) Elements per a una definició de llenguatge

El llenguatge és un medi d'expressió i comunicació propi dels humans, és una facultat innata.
Els humans a través del llenguatge podem expressar verbalmment un número il·limitat de sensacions, idees, situacions,...

- Amb el llenguatge reduïm i ordenem les percepcions de l'entorn.
- El llenguatge és un element bàsic per la constitució del pensament i permet el discurs abstracte a diferents nivells.
- El llenguatge és indispensable com a suport de la memòria, ja sigui individual o col·lectiva.
- El llenguatge resulta ser alguna cosa més que un instrument per a la comunicació. Ens permet l'autoexpressió; diàleg entre nosaltres mateixos i reflexió sobre la pròpia experiència.
- El llenguatge és ek medi de comunicació i d'expressió més extens que poseïm els éssers humans.


C) El mitjà més extens

El llenguatge és un medi/instrument de comunicació i és el més extens de tots els que posseïm. És el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans perquè fa possible el disurs abstracte; amb el llenguatge ordenem tant les experiències que ens envolten com les que s'originen en nosaltres mateixos.

El llenguatge ens permet l'expressió lliure i interior; és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.

Un bon orador

A final de setembre a classe vem parlar dels bons oradors. a part d'anomenar noms de bons oradors el que vem fer és dir adjectius que ha de tenir aquest:

• Sincer

• Ha se transmetre bones vibracions

• Correcte

• Expressiu
  

• Atrevit

• Carismàtic

• Graciós

• Ha de tenir el do de la parla

• Bromista

• Vocalitzador

• Clar

• Sap captar l'atenció

• Sap fer argumentacions clares i senzilles

• Entenedor

• Intel·ligent

• Gestual

• Ha de tenir una bona entonació

• Ha de fer les pauses de manera adequada

• To de veu alt i particular

Que tinguéssin aquestes característiques a classe vem dir el següents:

• Pep Guardiola

• Pepe Rubianes

• Andreu Buenafuente

• Joaquim Mª Puyal

• Artur Mas

• Josep Cuní

• Jordi Pujol

• Risto Mejide

• Iñaki Gabilondo

• Eduard Punset

Però fa dies, vaig sentir el discurs de l'Antoni Bassas del seu últim matí a Catalunya Ràdio i crec que compleix perfectament tots els adjectius anomenats anteriorment. Vegeu-lo i comproveu-ho.

Com parlar bé en públic

A l’entrada anterior he fet referència al fet que l’orador que tenia davant meu s’expressava d’una manera que les seves formes d’expressar-se eren bastant pèssimes ja que estaven plenes de mancances expressives. Això ho puc enllaçar amb el llibre que hem llegit a l’assignatura que s’anomena com parlar bé en públic.
És un llibre que tracta totes les eines que ha de dominar i tenir present un bon orador a l’hora de fer un bon discurs.
Comença parlant del llenguatge ORAL remarcant la importància de la comunicació oral. Parla de la retòrica, del control dels nervis, remarca que a la societat actual no s’ensenya a parlar en públic i això és una manca molt important de l’educació actual. En aquest mateix apartat ens ensenya quines són les fases del discurs. L’autor dóna quatre pautes per aprendre com parlar bé en públic. I ens ensenya quatre tècniques del llenguatge oral.

La segona part que remarca és el llenguatge CORPORAL i ens parla sobre l’actitud que hem de tenir, la gesticulació, la mirada,... ens dóna indicacions de com controlar el nostre cos a l’hora de parlar i exposar.

A la següent part ens parla dels MITJANS AUDIOVISUALS I DE SUPORT. Ens diu que no hi hem d’abusar. Ens ensenya com hem de tractar la informació estadística i la informació NO estadística. Ens aquesta mateixa part ens parla de la manera com hem de preparar un discurs.

La següent part, la quarta aprofundeix més en el tema del discurs, la seva estructura, el seu desenvolupament, les pautes d’atenció, les anotacions d’un mateix per podem emprar el discurs i la reiteració.

Finalment, ens presenta un decàleg del llenguatge oral.

Personalment crec que és un bon llibre per llegir. Dóna eines de coses molt interessants que ens ajudaran a poder fer un bon discurs d’ara en endavant ja que ni a l’educació primària ni a la secundària ens ho han ensenyat.

L'art de saber escoltar - Fer silenci

Recuperació d'apunts.

L'altre dia, deu fer cosa d'una setmana, em vaig trobar en una situació on estar en silenci era totalment necessari per resprecte a la persona que tenia davant. Estava fent un discurs molt informal i en petit grup sobre l'economia. A part que no hi entenc, a mi m'interessava molt poc i no em seduien gens les seves formes d'expressar-se ja que eren bastant pèssimes. Aquella situació em va fer pensar amb el text que vem llegir fa dies a classe de petit grup d'en Francesc Torralba, Fer silenci; capítol 5 del llibre L'art de saber escoltar.
______________________________________

TORRALBA, F (2006 ). L’art de saber escoltar. Barcelona : Pagès Ed.

Capítol 5

Fer silenci

L’acció d’escoltar requereix silenci. Hi ha dos tipus de silenci: el físic i l’interior.

Fer silenci no significa no parlar. Fer silenci demana l’expulsió de tots els pensaments i idees de la nostra ment i deixar-la en blanc.

Quan fem una immersió en nosaltres mateixos, deixem d’escoltar i passem únicament a sentir.

Quan som capaços de poder tornar a posar la ment en blanc, tornem a escoltar però no sabem de que parla l’altra.

Per escoltar, la ment ha de concentrar-se en les paraules de l’altra i evitar la dispersió.

El silenci exterior però, és essencial per aconseguir el silenci interior.